Jaume Desfar

(Manresa, Bages, ? — Manresa, Bages, després del 1374)

Jurista i cavaller.

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats. Fou assessor del governador del Rosselló (1344), procurador dels feus reials de Catalunya (1347-50) i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar les concessions feudals i emfitèutiques fetes per la corona, amb vista a la restauració del patrimoni reial. Portà a terme, a més, diverses ambaixades, entre d’altres el 1367 a Burgos i a Ariza, per negociar amb el Príncep Negre. Posseí els castells i els llocs de Sant Martí de Torroella i Coaner, el de Vacarisses, que comprà al rei (1358), i els de Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros, que comprà al comte d’Empúries (1368). El 1357 el rei li concedí d’ascendir a l’estament militar. Gran coneixedor del dret comú, els Usatges i les Constitucions de Catalunya, escriví unes glosses sobre aquest darrer cos jurídic.