Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV. El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebel·lió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez; a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap (com al de Verntallat) el preu de 150 florins. Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat. Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer, cèlebre advocat dels remences en temps de Martí l’Humà i pare d’un altre Jaume Ferrer, escrivà reial, que tingué un paper molt important en els preparatius de la sentència arbitral de Guadalupe (1486).