Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec (Museu Episcopal de Vic), Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya (Museu Episcopal de Vic) i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà (Museu d’Art de Catalunya), el Sant Vicent d’Albelda, etc.— palesen encara la influència dels Serra. Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó (Museu de Lleida)—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena (Museu Diocesà de Solsona), escenes de la vida de la Mare de Déu (Museu de Lleida)—. Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de Saint Gregory the Great, a Nova York.
Potser fou fill seu Jaume Ferrer, conegut com Jaume Ferrer II (Lleida, segle XV), que acusa la influència de Bernat Martorell, amb qui es relacionà el 1450. És autor del gran retaule de Verdú (~1434, Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439, any que hom el sap associat amb el pintor Pere Teixidor. El 1457 pintà el retaule d’Alcover, en un estil similar al de Pere Garcia de Benavarri. Hom conserva d’aquest Ferrer un Sant Julià, d’Aspa (Museu de Lleida), i un retaule de Sant Jeroni (col·lecció Fontana, Barcelona).
El seu fill Mateu Ferrer (documentat a Sixena el 1503) fou qui, de segur, continuà el taller. D’aquest resta un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).