Vida i obra
La seva família provenia de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica. De ben jove marxà de Vidreres a Nàpols i a Palerm, on cursà estudis. El 1466 entrà al servei del rei Ferran I (bastard d’Alfons IV el Magnànim).
Entre 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèl·liques derivades de la guerra contra Joan II (1462-72) i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació. El 1469 tornà a Catalunya com a tresorer de l’estol que Ferran envià en ajuda de Joan II. El 1472 tornava a ser a Nàpols, on exercí diversos oficis a la cort, com ara el de «negociant de pedres precioses», «joyeller» i «lapidari», amb motiu dels quals realitzà nombrosos viatges per tota la Mediterrània a partir del 1472. Continuà, però, al servei de Ferran, entre el 1480 i el 1487, i el 1487 reapareix a Nàpols com a joier i conseller de la reina Joana.
Feu de missatger, anant d’Alexandria a Nàpols, de les cartes escrites entre Ferran I i un seu fill Alfons, que signava com a rei de Xipre, arran del conflicte obert pel domini sobre aquesta illa.
Perdudes les aspiracions napolitanes davant els venecians, torna a Catalunya el 1490 i restà al servei exclusiu de Fadrique Enríquez y de Velasco, almirall de Castella i nou vescomte de Cabrera i de Bas. Jaume Ferrer fou nomenat clavari (1500), lloctinent del procurador general (1509) i recaptador general (1518) dels vescomtats de Cabrera i de Bas, alhora que continuà al servei de la reina Joana de Sicília, com a joier. Fixà la seva residència a Blanes, on havia contret matrimoni amb Joana Pujadas, i exercí de jurat de la Universitat de la vila i participà en altres activitats civils de la població, fins a la seva mort.
Pels seus notables coneixements de cosmografia, el 1493 fou cridat a Barcelona (amb el prec que portés el mapamundi i els instruments de cosmografia) pel cardenal Pedro de Mendoza, a instàncies dels reis Ferran i Isabel, a fi d’aplicar les decisions de l’acord de Tordesillas, per a determinar la línia de demarcació de les corones de Castella i de Portugal, després del descobriment d’ Amèrica, ja que els portuguesos estaven en desacord amb la línia alexandrina —marcada pel papa Alexandre VI—, que l’havia establert a 370 llegües cap a l’oest de les illes de Cap Verd. També aconsellà Cristòfor Colom sobre l’itinerari que havia de seguir per trobar les riqueses que esperaven de descobrir a Amèrica.
Segons consta en el testament hològraf redactat a Blanes, el 1526, Jaume Ferrer, que no tenia descendència directa, declarà hereu universal el seu criat Rafael Antoni Coll, sempre i quan prengués el seu cognom i passés a dir-se Rafael Ferrer i Coll. Rafael Ferrer fou el responsable de la publicació, el 1545, del llibre Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes, obra de caràcter espiritual en la qual tracta de l’amor i el coneixement de Déu, el d’un mateix de la pròpia consciència i de la salvació de l’ànima i que recull tres escrits que trobà i que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i Requesens, comtessa de Palamós.
El llibre, conservat a la Biblioteca de Catalunya, escrit en català, italià, espanyol i llatí, conté tres parts ben diferenciades.
La primera: «Conclusions i autoritats sumptes de las comèdias del preclaríssim poeta divinal y gran theòlech Dant florentí, comentades per diversos excel·lents doctors». Aquesta part, de caràcter espiritual, és un assaig sobre les tres coses necessàries a l’ésser humà per aconseguir la glòria del cel: conèixer Déu, conèixer-se a si mateix i tenir una bona mort. S’hi descriuen i expliquen totes aquestes tres coses i s’inclouen llargs fragments de la Commedia de Dant, especialment del Paradís, dels Proverbios del marquès de Santillana, de la Bíblia, d’Aristòtil i d’altres autoritats del món clàssic grecoromà i medieval. Al final d’una exposició completa de la Creació i la descripció de les meravelles del món creades per Déu (cels, estels, elements, ànimes, éssers, climes i objectes), destaca el petit lapidari on parla de les característiques, anècdotes i virtuts de set pedres precioses (carboncle o robí, maragda, diamant, balaix, topaci, safir i turquesa), la forma de distingir-les, de tallar-les, d’adquirir-les i de comerciar-hi. També hi inclou comentaris originals d’experiències dels seus viatges.
La segona: «Meditació o contemplatió sobre lo santíssim loch de Calvari, feta per mossèn Jaume Ferrer, la qual trobí en lo mit de les sues obras, en las quals estan il·luminats los misteris de la passió de nostre suprem Déu creador y redemptor»; amb unes sentències sobre teologia i filosofia natural, i reflexions sobre els detalls de la passió i mort de Jesucrist a Jerusalem, on va ser en Ferrer en algun dels seus viatges per la Mediterrània.
I la tercera: «Letras reals molt notables, fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar, les quals, XVII anys ha, trobí ensemps ab lo predit sumari de què tinch los matexos originals». Es tracta de dotze textos (cartes, dictamen, patent, regla de càlcul) adreçats a en Ferrer o escrits per ell mateix a causa de les seves relacions amb els Reis Catòlics de Castella, Cristòfor Colom, el cardenal Mendoça, la reina de Nàpols, el príncep hereu de Nàpols i el vescomte de Cabrera i de Bas. A més d’una pràctica de cosmografia i art de navegar i una sèrie de cartes rebudes o escrites per ell a Colom i als Reis Catòlics.
Les Sentèncias cathòlicas foren editades en facsímil el 1922 i han estat objecte d’estudi i edició crítica durant l’any 2012 a la Universitat de Girona, sota la direcció del doctor Pep Valsalobre.
En Jaume Ferrer de Blanes és un representant de l’home europeu i català del Renaixement, posseïdor de coneixements enciclopèdics diversos (cosmografia, poesia, teologia, filosofia, pedres precioses, saviesa popular, comptabilitat, mercats, govern dels prínceps, antropologia i psicologia). L’escultura de Jaume Ferrer forma part del monument a Colom, en el port de Barcelona, per a honorar la seva contribució científica al descobriment d’Amèrica.
Bibliografia
- Cifuentes i Comalada, Lluís: Agramunt, Jaume d’: La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona / Palma, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears. 2002.
- Llorenç i Blat, Josep: “Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) de Jaume Ferrer de Blanes”. Edició crítica, estudi i contextualització biogràfica i literària, Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2014.