En acabar la guerra civil, s’exilià a França el 1939, on estigué confinat en un camp de concentració. Després de la Segona Guerra Mundial, residí a París i treballà com a periodista a “Combat”, diari de la resistència francesa, que dirigia Albert Camus. Féu estudis d’arquitectura i urbanisme. El 1956 s’instal·là definitivament a Montréal, on fou professor d’història de l’art i crític literari, de premsa, ràdio i televisió. A partir del 1986 fou membre de l’Acadèmia Canadenca-francesa, a Quebec. Entre la seva obra, cal esmentar Le démolisseur (1970), Le Greffon (1971), Une amour boréale (1974), premi France-Canada, 1974, Le valeur de Prune (1983), premi de novel·la de l’Acadèmia Canadenca-francesa i premi Molson 1983, Le silence ou le parfait bonheur (1988), premi del Governador General del Canadà, 1989, atorgat pel Consell de les arts, i novament premi France- Canada, 1989. El mateix any fou també, a París, finalista del premi Goncourt.