Autodidacte i de temperament inquiet i observador. Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923. S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes. Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932. En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne. La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’inclou de ple en el Noucentisme pictòric i, pel fet d’ésser-li contemporània, manté punts de contacte formals i de concepte, bé que amb destacada personalitat, amb la de Joaquim Sunyer.