Jaume I d’Urgell

(?, 1320 — Barcelona, 1347)

Comte d’Urgell, vescomte d’Àger i baró d’Alcolea de Cinca, Entença i Antillón (1328-47), fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.

Casat amb Cecília de Comenge (1335), en morir (1336) el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat. Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran. Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança (1347); llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa. A despit d’això, acudí a Barcelona a les festes del segon matrimoni del rei. No sembla que tingui gaire fonament la sospita d’haver estat emmetzinat per inducció del seu germà.