Jaume II de Mallorca

(Montpeller, 1243 — Mallorca, 1311)

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca

© Fototeca.cat

Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.

En morir el seu pare (1276) entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 (el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès), i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276. El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat. Casat amb Esclarmunda de Foix (1275), ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que, com a vescomte de Castellbò, era aleshores rebel a la corona catalanoaragonesa, ajut que l’indisposà més encara amb el seu germà Pere. El 20 de gener de 1279 aquest arrencà de Jaume, a Perpinyà, una declaració de vassallatge per la qual els reis de Mallorca restaven obligats a retre homenatge al rei de Catalunya-Aragó i una vegada l’any tindrien obligació de presentar-se a la cort d’aquest com a mostra de vassallatge; Jaume II fou exceptuat en vida seva de la visita anual. La superposició de jurisdiccions li creà, però, complicats problemes a Montpeller, perquè tots dos reis havien de reconèixer el bisbe de Magalona, senyor de Montpeller. I per damunt de tots tres hi havia la suprema jerarquia del rei de França. Una reunió a Tolosa, pel desembre del 1280, de Jaume II de Mallorca amb Pere II de Catalunya-Aragó i Felip III de França no aconseguí sinó de deixar ben clares les diferències entre els uns i els altres, les quals diferències s’accentuaren cada dia més: el senescal de Bellcaire, juntament amb el senescal de Carcassona, imposà condicions abusives, que provocaren esdeveniments dramàtics del 1280 al 1282; el monarca francès, tot esperonant els seus senescals, mantingué les esperances de Jaume II de Mallorca, per a una possible solució del problema de Montpeller que fos digna i satisfactòria per a tots dos. El 1283 Pere II de Catalunya-Aragó, per part seva, després de la conquesta de Sicília, li demanà l’ajut si era atacat per França, però Jaume al·legà que l’excomunió del papa el deslligava de tot vassallatge. Signà un tractat secret amb Felip III i fortificà el Rosselló. L’any 1285 Pere entrà a Perpinyà, on sorprengué Jaume, que fugí per una claveguera i demanà auxili al rei de França, que envaí Catalunya; però hagué d’evacuar-la, i fou derrotat al coll de Panissars. Pere organitzà una expedició contra Mallorca, però, per malaltia, l’hagué d’encomanar al seu fill Alfons. Aquest, amb Roger de Lloria, posà setge a la ciutat de Mallorca, que es reté el 19 de novembre de 1285, i Alfons II de Catalunya es proclamà rei de Mallorca. Tres incursions de Jaume en terres del Principat, del 1286 o el 1288, no tingueren èxit. La pau de Tarascó (1291) ignorà igualment les reclamacions. Finalment, el tractat d’Anagni (1295) li restituí el regne de Mallorca, amb la condició de reconèixer el vassallatge de Catalunya-Aragó. Els darrers anys de Jaume II foren de pau i d’excel·lent govern. Fou conegut com el bon rei Jaume . Fundà a l’illa principal onze viles noves pels volts del 1300. Sanejà les finances i féu batre moneda mallorquina. Protegí el seu amic Ramon Llull.