Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià (1936). Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França (1939) i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí. L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’instal·là. Hi treballà com a metge als laboratoris Schering (1940), fundà els laboratoris farmacològics Protón (1942) i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz. També fundà els laboratoris Ergos CA (1950), un dels més importants del país. Fou membre cofundador de la Cámara de la Industria Farmacéutica Venezolana. El 1968 comprà els laboratoris Tecno-Químicos CA, a Caracas, i entre altres activitats, es dedicà a la farmacologia mèdica (1968). El govern de Veneçuela li concedí, en honor al mèrit i al treball, l’orde Francisco de Miranda (1978). També fou distingit amb el premi Iniciativa Empresarial Catalana del 2004.
Pel que fa a la seva llavor entre les institucions catalanes, fou un dels fundadors del Centre Català de Caracas (1945), el qual presidí (1965-66), i formà part de la comissió organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1966. Formà part del grup antifranquista de Caracas, Solidaritat Catalana, abans Assemblea de Catalunya. Participà activament en la recaptació de diners per pagar la fiança dels presos arran dels fets de Montserrat. Funda, també, el Futbol Club Catalònia.