Membre de l’orde de Montesa (1557), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent (1579) i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593). Fou un autor amb gran predicament a la seva època. La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma.
Cal destacar Operum poeticorum (Madrid 1600; Barcelona 1624, amb poemes afegits; València 1627, només els epigrames), dividida en set parts, conté epigrames (sovint amb mètrica artificiosa), poesies líriques, elegies, èglogues i sàtires, i també un comentari en vers a l’Ètica aristotèlica, el poema epicoreligiós De Hispania instaurata (sobre els inicis de la reconquesta), fragments d’un poema panegíric, en forma de profecia astrològica sobre Felip II, i comentaris a l’ars poetica horaciana. Publicà alguns poemes en preliminars d’edicions de l’època. És autor també del tractat conegut com De quadratura circuli (València 1587, amb diverses reedicions). Fou satiritzat per G. Guerau de Montmajor a Els mestres de València.
Bibliografia
- López-Cañete Quiles, D. (1996): Falcó, Jaime Juan: Obras completas, I: Epigramas y poesías líricas. Lleó, Universidad de León.