Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI. Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents. El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgià-barber. Escriví unes Mémoires (publicades en 1888-90).