Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell (les oposicions dels tres Jaumes) una canongia de la catedral. Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848. El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència. Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb.