Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia. Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana (fins el 1965). En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).
Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví: Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984) (1985), Reptes de Catalunya (1985), El 1984 de Catalunya. Una crònica apassionada (1985), El pujolisme i els altres (1985), La senyoreta, l’amic de Madrid i altres fantasies (1994).
Fou també un destacat articulista, sobretot a La Vanguardia, El Observador, i a l’Avui, i col·laborà també en programes radiofònics. En 1989-1998 fou director del Centre de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. Rebé la Creu de Sant Jordi (1995).