Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española. Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona. Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial (1956), Hacia una ciencia general y unitaria del derecho (1960; reeditada dos cops), Lógica para juristas (1969) i obres de text. El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.