Jaume Menós i de Llena

(Barcelona, segle XVIII — Barcelona, segle XVIII)

Metge.

Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757. Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu. Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats. Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina. El 1777 se’n anà a Amèrica. Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa.

Autor prolífic, entre les seves obres cal subratllar Memoria contra el uso del solimán corrosivo y de la cicuta; també cal destacar l’obra Apología contra el plan para perfeccionar los estudios de cirugía, que da a la luz D. Francisco Puig. Arrel d’aquesta publicació i altres circumstàncies mantingué fortes i contínues polèmiques amb el metge Francesc Puig. A més a més, escriví sobre aigües medicinals de diversos llocs de Catalunya, obres, totes elles, d’un marcat to polèmic.