Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta. Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina. Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha (1918), Màximes d’Higiene Ocular (1919), L’úlcera serpiginosa de la còrnia (1918) i L’origen de les ulleres (1931). El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.