Establert a Barcelona al primer quart del s XV. Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de JoanII. Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat. Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat. Escriví glosses sobre les dinou constitucions de JaumeII a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini (avui a la biblioteca d’El Escorial).