Establert a Barcelona al primer quart del segle XV. Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II. Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat. Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat. Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini (avui a la biblioteca d’El Escorial).