Professà al convent augustinià de València (1436) i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455. Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479. El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena. Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València. És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els jueus, que foren editats entre el 1484 i el 1486 i algun reeditat a París el 1512. Morí amb fama de santedat. El 1550 Tomàs de Villanueva li féu construir un sepulcre a l’església del convent de Sant Agustí de València i el 1610 Juan de Ribera autoritzà el seu procés de beatificació.