Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostel·la (1936). Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’instal·là definitivament. Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes. És autor, entre altres obres, d’Antoni Gimbernat (1936), Las bases fisiológicas de la alimentación (1940) i El pensamiento vivo de Claudio Bernard (1945). El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica. És fill d’August Pi i Sunyer i pare del també metge Francesc Xavier Pi-Sunyer i Díaz.
Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Metge.