Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R. Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural. El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec. Aviat excel·lí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme (Autoretrat, 1872; Carolina Pons, 1876, col·lecció Pairó-Pons, Girona).
El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època (El Moll, La Cucanya, El Recó, 1880, col·leccions particulars). El 1897 fixà la seva residència a Girona; alternà la docència amb estades a Olot, on entrà en contacte amb la puixant escola naturalista olotina. Pintà també quadres d’història (El gran dia de Girona, col·lecció Pairó-Pons, Girona), natures mortes, nus femenins, temes religiosos i costumistes (Tertúlia al Cafè Vila, 1887, diputació provincial de Girona).