Jaume Prats i Teixidó

(Lleida, Segrià, 1853 — Argentina, 1939)

Terratinent.

El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai. Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia. Aviat començà a col·laborar amb ell com a comptable i després com a associat. A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena (Argentina); hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya. Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix instal·là. El 1890 es traslladà a Chabás (província de Santa Fe), com a colonitzador. De mica en mica s’incrementà el seu patrimoni, de tal manera que el 1899 la seva obra de colonització s’intensificà remarcablement amb l’arrendament d’unes 28.000 hectàrees, on instal·là colons catalans. El 1901 constituí amb els seus fills, la Sociedad Prats, Hijos y Cía. Més tard, el 1907, fixà la seva residència a Rosario, des d’on dirigí els seus negocis, que amplià amb la compra de terres a Córdoba i Mendoza.