Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres col·legis. El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó. Del 1640 al 1646 fou rector del col·legi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria. El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó... en les reals exèquies... a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona, i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia (1643).