D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya, el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí. Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana (1898). El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi (fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi) i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi. Sense militar en cap partit, encapçalà la candidatura de Renovació Republicana del 1914 i del Bloc Republicà Autonomista el 1916. És autor, entre altres obres, d'Etiología y patogenia de la metritis simple, La medicación antitérmica en los procesos febriles agudos (1895), Higiene de la mujer i La tasca social de l’higiene (1907).