Vida i obra
Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica. Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona. Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640.
A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de Barcelona Pere Font (1564 – 1614), Vida del il·lustre y molt reverent senyor Pere Font (1614), l’aportació de Vila a la historiografia se situa en dos terrenys. D’una banda, acomplí una gran tasca de recopilació de fonts manuscrites de moltes de les quals ordenà que se’n fessin còpies que encapçalà amb breus pròlegs —entre d’altres, Gesta comitum Barchinonensium; les cròniques de Jaume I (1619) i Bernat Desclot; La fi del comte d’Urgell (1624, 1631), de qui es declara enyorat i fervent partidari i que a vegades ha estat considerada una falsificació i li ha estat atribuïda, i Crònica de cavallers catalans de Francesc Tarafa (1603)—.
De l’altra, a partir del 1602 elaborà un Tractat d’armoria, un repertori heràldic català manuscrit en quatre volums, il·lustrat amb escuts policromats i amb abundants notes genealògiques i històriques. En els pròlegs i en aquests “discursos” l’autor mostra la seva preocupació per la marginació de la història catalana dins la història general espanyola, que, segons ell, es trobava sotmesa a una perspectiva castellanista. A més, adopta els temes reivindicatius que prengueren volada a la dècada de 1620, com el de l’elecció pactada de Carlemany o la immunitat fiscal. Deixà manuscrit un dietari (1597-1601).
D’estil confús i sense una visió àmplia i ponderada de la història, Vila fou, tanmateix, un investigador conscienciós i honest, molt representatiu del cercle erudit barceloní de la primera meitat del segle XVII.
Lectures
- Batlle, M.: Patriotisme i modernitat a ‘La fi del comte d’Urgell’. Una aproximació a les fonts de l’obra, l’anònim autor i l’historiador Jaume Ramon Vila, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1999, p. 111-121.
- Pich, J.; Saumell, A.: “Jaume Ramon Vila i la defensa de la història de Catalunya i del català a principis del segle XVII”, Recerques, 32, 1995, p. 71-77.
- Roca, J.M.: En Jaume Ramon Vila: heraldista català de començaments del segle XVII, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1918.