Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer. El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials. La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional. Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.