Vida i obra
Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800. Fou canonge del capítol de Vic. Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull. Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835), a la qual llegà la seva col·lecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia (1817).
És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el seu talent i agut sentit crític; en conjunt, formen un volum de més de 600 pàgines. També deixà una trentena de volums manuscrits sota el nom genèric de Varios, que es conserven a la Biblioteca Episcopal de Vic, on recollí notícies pròpies i d’altres investigadors. Escrivia indistintament en català, en castellà i en llatí. Prengué part molt activa amb Pròsper de Bofarull en la preparació de l’obra Los condes de Barcelona vindicados. Les seves despulles foren traslladades al claustre de la catedral de Vic.
Publicà diversos opuscles referents a la història eclesiàstica catalana, especialment del Bages (Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, 1834), Osona i l’Urgell, i també sobre epigrafia (Cuaderno sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, 1830) i sismologia (Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, 1829).
La majoria de les seves obres restaren inèdites i es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic (Cataluña i Varios). Agrupades en una trentena de volums, apleguen més de 600 pàgines caracteritzades per un sentit crític profund i rigorós, per la consulta i la transcripció de centenars de documents d’arxiu i per la lectura i la refutació de diversos historiadors, tant pretèrits com coetanis (Jaume Caresmar, Jaume Pasqual, Jaime Villanueva, Francisco Diago, Enrique Flórez, Jaume Finestres o el mateix Bofarull, entre d’altres).
Bibliografia
- Gonzalvo i Bou, G. (1991): “Pròleg”, a Carta del P.D. Jaime Pasqual al M.I.S. Marqués de Campany.Tàrrega, Consell Comarcal de l’Urgell.
- Junyent, E. (1980): Diplomatari de la catedral de Vic (segles X-XI), vol. I. Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs.