Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer. Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde. Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx. Amb el pseudònim d’Un pagès d’Andratx, estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials (Sa revolució d’un poble, 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers; Sa venguda del rei, Els amics del rei, 1904, peça en un acte, amb motiu de l’anada d’Alfons XIII a Mallorca; Sa venguda des moros a Andratx, publicat sense data, en tres actes, i Pancaritat de s’Arracó, segona edició, 1934), i altres de purament costumistes (Es sereno des bàrrio, Es sogre i sa nora, o Es tres companyeros, 1885, i Es torrer des cap des Llebeig, en tres actes, més pròxim a la comèdia que a l’entremès, publicat sense data). Constitueix una de les escasses mostres de teatre esquerrà mallorquí i tingué, malgrat la seva poca qualitat literària, una notable popularitat; fou representat sovint, encara, durant la Segona República.