Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil. El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona. Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París (1927-32), ciutat on feu concerts. Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano.
Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarel·lista. El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc., restringint ja al màxim la seva activitat musical (concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, 1943). Contractat per editorials de làmines de París, Munic, Hannover, Copenhaguen i Estocolm, viatjà per tot Europa realitzant paisatges que, a través de la reproducció, obtingueren una àmplia difusió internacional. Bàsicament aquarel·lista, se centrà en especial en el paisatge urbà. El seu fill i deixeble és Santiago Roca i Costa, que signà sovint Roca-Delpech.