Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica. Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa. Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle XX i amb altres creadors de l’Estat espanyol de la segona meitat del mateix segle. La seva tècnica es basa fonamentalment en l’ús de cartrons, que treballa retallant, encolant —mantenint-ne però el color natural— i formant estructures —collages— de diferents relleus, amb predomini de la línia i el pla esgaiats, dins uns paràmetres constructivistes. En aquest sentit, destaquen les primeres sèries (Matèries primeres, 1978; Sistemes compositius, 1987; Encaix concloent, 1993). L’any 1965 realitzà la seva primera exposició individual al Cercle Artístic de Tortosa, i el 1978 presentà a l’Ateneu de Barcelona l’exposició “Els Cartrons i Rocamora”, on plantejava per primer cop la seva gramàtica bàsica, que no ha abandonat fins a l’actualitat. Posteriorment, ha exposat en nombroses ocasions en altres ciutats de l’Estat espanyol i a l’estranger.
A partir de la segona meitat dels anys noranta introduí components formals i conceptuals nous: el color i la tradició grega clàssica (Thalassa, 1998; Rietveld, 2005). Amb aquests dos referents, vol donar una nova consistència a la seva obra, que l’allunyi un cop més de la no-objectivitat més freda.
Al llarg de la seva trajectòria ha estat guardonat, entre altres institucions, per la Biennal Iberoamericana de Mèxic (1980) i la International Bilan Art Exposition de Nova York (1982 i 1984). És autor de diversos quaderns d’obra gràfica i llibres d’artista (Arrels nostres, Matèries primeres, Elements primaris i Entre el joc i el repte). Els darrers anys, en una mena de superació del pla, ha realitzat diverses instal·lacions, en les quals ha col·laborat amb el músic Josep Bagès, com Laberint (2005) o Elements de conducta i transport (2009), en què reflexiona sobre els límits plàstics de la línia i transporta la geometria dels seus collages a l’espai tridimensional.
L’any 2012, i per celebrar el cinquanta aniversari de la seva primera participació en una mostra col·lectiva, exposà una retrospectiva de la seva obra al Museu d’Art Modern de Cotlliure.
Bibliografia
Favà Vives, Ivan (2006). Jaume Rocamora. Càlida construcció, 1966-2006. Tarragona: Museu d’Art Modern de Tarragona.