És el primer autor balear que escriu poesia dramàtica en llatí. Sacerdot i doctor en teologia, el 1535 regia una escola de gramàtica. Escrigué dues llargues composicions poètiques dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca (1541), que foren incloses a larelació de les festes de Joan Gomis (El llibre de la benaurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos, 1542).
És autor de Noua tragicomoedia Gastrimargus appellata, representada a la plaça pública de Palma el 1562 davant de 8 000 persones de tots els estaments socials, el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats. És un exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic —el del ric Epuló i el pobre Llàtzer—. Segueix els misteris medievals i, en un llenguatge sovint cru i llicenciós, s’adscriu plenament en el teatre humanístic amb finalitats pedagògiques propi de l’època.