Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar. Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja. El 1925 formà part del grup d'El Productor, que Buenacasa féu aparèixer a Blanes. Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brussel·les, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde (1927).
Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró. Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana. El 1932 passà al Sindicat Mercantil Jaume Rosquillas i Magrinyà, que presidí, i formà part del comitè nacional de la CNT en 1932-33. Benvist pels grups anarquistes, no figurà tanmateix dins la FAI. Durant la guerra civil intervingué en uns intents negociadors amb els marroquins (agost del 1936) i fou comissari de transports de guerra (dependent de la conselleria de defensa) i regidor de l’ajuntament. Després dels fets de maig, passà a ésser comissari polític de brigada. Marxà a l’exili a França i el 1941 s’establí a Mèxic.
Fou autor, juntament amb Bernat Pou, d'Un año de conspiración (antes de la República) (1933).