Jaume Sans i Arias

(Sitges, Garraf, 6 de juliol de 1914 — Cabrera de Mar, Maresme, 1987)

Jaume Sans i Arias (c. 1960)

Pintor.

Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida. En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya: “Tres escultors que presenta ADLAN” (1935) i la del Grup Logicofobista (1936). El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions col·lectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el coneixement de la seva trajectòria artística en una etapa surrealista molt determinada. L’any 2016, una exposició al Centre d’Art Ca l’Arenas del Museu de Mataró abordà integralment tota la seva producció artística, incloent-hi projectes de disseny i d’interiorisme i, sobretot, un volum molt important de pintures inèdites properes a l’abstracció constructivista i a l’informalisme que ens revelen un autor atent a les pràctiques artístiques més avançades i capaç de crear obres perfectament equiparables a les dels creadors coetanis.

A grans trets, l’activitat artística de Sans se circumscriu a aquestes dues etapes: una situada entre els anys 1932 i 1935, marcada per l’estímul del seu mestre Àngel Ferrant, l’efervescència del grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) i l’actitud juvenil, revolucionària i proactiva, i l’altra, una revifalla creativa que té lloc ben entrats els anys cinquanta, esperonada per l’estada a casa seva de l’artista Erwin Bechtold i el caliu del Club 49. Dos moments concrets que sumen una dotzena d’anys i demostren l’escassa voluntat de dedicar-se plenament a l’ofici, ja que rara vegada es tancava en un estudi a treballar sistemàticament seguint un programa ordenat. Li mancava l’ambició necessària per encaminar una trajectòria artística. O potser no la necessitava. Podríem considerar-lo, més aviat, un diletant dotat dels coneixements, l’habilitat i el sentit estètic propis d’un bon artista, capaç de desenvolupar el seu talent en diversos àmbits creatius.