Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui. Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular. Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona (1670-95). Col·laborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies. És autor de Disputationes urinis (1701), Medica et legalis contentio inter nobilis corporis partes de significationes dominio (1702), Disputationes in 3 Galeni libros de facultatibus Naturabilus; Varia opera medica i Omne recopilatum, aquest en col·laboració amb Onofre Claret. Morí assassinat per les tropes de Felip V.