Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador. Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses. Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol (Barcelona 1851 — 1906) i Eugeni Subirana i Fajol (Barcelona 1855 — 1934), ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps.