Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile. En aquest país es llicencià (1947) en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile. Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago. També col·laborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja. Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile. El seu germà Josep M. Valls i Dalfó (Barcelona 1920), químic, també s’establí a l’Argentina, el 1944, i s’instal·là a Buenos Aires.