Deixeble d’Enric Morera, fou organista a l’església de Santa Eulàlia durant deu anys, abans i després de la Guerra Civil Espanyola. A partir del 1930 començà a ser conegut com a compositor popular de sardanes. N’escriví uns 200 títols, els més cèlebres dels quals foren Ídols de fang (1939), Les noies de la Torrassa (1945), Fiscornejant o El menut de casa. Entre les sardanes més elaborades cal esmentar Entre els pins i les sabines o Ma terra plana (1946). És autor de la sarsuela La cançó de l’Empordà (1964) i de l’òpera Rondalla d’esparvers, sobre un poema de J.M. de Sagarra, estrenada al Gran Teatre del Liceu l’any 1964.