Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit. Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals. Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona (1933), per La claror de l’Horta: La barraca, El pou i el poema Cireres d’arboç. També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral (1953), El fill pròdig, La filla del rei o La princesa està trista. Fou director del grup teatral de l’Elenc Artístic Montserrat.