Llicenciat en dret. Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla (1983-87), fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica. En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia. Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit. El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003 accedí als càrrecs de vicepresident segon i ministre de la presidència quan Mariano Rajoy deixà el govern i el substituí com a secretari general popular, per poder preparar el relleu de José María Aznar al capdavant de la candidatura popular en les eleccions generals. Després de la derrota electoral del 2004, es dedicà a la política de la seva comunitat autònoma i fou escollit de nou president del PP d’Andalusia, rellevant Teófila Martínez.