Llicenciat en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha traduït a l’espanyol autors cabdals de les lletres anglosaxones contemporànies com David Foster Wallace, George Saunders, J.M. Coetzee, Michael Chabon o Chuck Palahniuk, i la seva pròpia narrativa pot ser considerada com un pont respecte a les tendències postmodernistes i renovadores d’aquests. Debutà com a escriptor el 2001 amb un volum de cinc relats, Risas enlatadas, i tornà a la narrativa breu el 2005, amb Los ríos perdidos de Londres, i el 2010, amb Suomenlinna. També és autor de les novel·les El dios reflectante (2003), Mundo maravilloso (2007) i Corona de flores (2010), amb què guanyà el Memorial Silverio Cañada de la Semana Negra de Gijón 2011. El 2012 aconseguí el premi Biblioteca Breve per la novel·la El jardín colgante (2012). Alguns trets recurrents dins la seva obra són l’exaltació de l’àmbit audiovisual, la importància dels escenaris urbans, el passat mític de les ciutats i l’aposta per elements culturals que hom podria considerar marginals (la música death metal, la narrativa pulp...).