Jean-Auguste-Dominique Ingres

(Montalban, Guiena, 29 d’agost de 1780 — París, 14 de gener de 1867)

Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)

© Corel Professional Photos

Pintor francès.

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa (1791-97), on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David (1797). Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon (París, École des Beaux-Arts) i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol (1804, Lieja, Musée de l’Armée). Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces (Banyista d’esquena, 1808, Louvre; Júpiter i Tetis, 1811, Ais de Provença, museu Granet), que foren mal acollides pels acadèmics de París. Féu paisatges i s’acostà, com els natzarens, a la sensibilitat romàntica, sense, però, abandonar la minuciositat tècnica neoclàssica (Somni d’Ossian, 1813, Montalban, museu Ingres; La Gran Odalisca, 1814, Louvre; Roger deslliurant Angèlica, 1819, Louvre).

Residí a Florència (1820-24) amb el seu amic L. Bartolini. De nou a París, el seu Vot de Lluís XIII (1824, Montalban, catedral), al Salon, esdevingué bandera davant la Matança de Quios de Delacroix, com l’Apoteosi d’Homer (1827, Louvre) també ho fou davant la Mort de Sardanàpal. Entre els seus nombrosos retrats sobresurt el de M. Bertin (1832, Louvre).

Professor (1829) i vicepresident (1832) de l’École des Beaux-Arts, anà a Roma, dolgut pel mal acolliment que rebé el seu Martiri de sant Simforià (1834, Autun, catedral), per dirigir la Vil·la Mèdici (1834-41); allà cresqué el seu interès per l’art cristià primitiu i fou amic de F. Liszt. Rebut triomfalment a París (1841), esdevingué (1850) president de l’École des Beaux-Arts.

Dels seus darrers anys, en què fou senador, resten obres importants, com el retrat de Mme Moitessier (1856, Londres, National Gallery), La font (1856, Louvre) i el Bany turc (1862, Louvre). Personalitat d’alt prestigi, influí decisivament sobre una bona part del Romanticisme moderat europeu i esdevingué, a partir d’E. Degas, mite de perfecció i d’equilibri en el dibuix i de la supremacia d’aquest sobre el color.