Format a Lió i a París (~1750), hi esdevingué aviat famós. Fou admès a l’Académie Royale de Peinture (1755). Un viatge per Itàlia (1755-57) no tingué repercussió al seu estil. Excel·lí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa. Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat (Louvre)—. El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment. Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova situació revolucionària.