Jean Buridan

(Béthune, Artois, aprox. 1300 — Béthune, Artois, aprox. 1366)

Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura. En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l'ímpetu, esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia. En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic. Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica. Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament atribuïda a ell, coneguda per l'ase de Buridan, la qual presenta un ase situat a la mateixa distància de dos feixos d’alfals exactament iguals, que mor de fam pel fet de no poder tenir cap preferència per cap feix, i vol il·lustrar la paradoxa on desemboca el problema del lliure albir quan aquest es redueix a una llibertat d’indiferències i mostrar, per reducció a l’absurd, l’existència de la llibertat de l’home, el qual en una situació similar resoldria l’equilibri dels motius oposats.