Fill de François Duvalier, a qui succeí l’any 1971 en la presidència de l’estat. Malgrat algunes tímides reformes inicials, el seu règim, corromput i autoritari, fou àmpliament contestat tant a l’interior del país com a l’exterior, mentre que la situació econòmica haitiana esdevenia catastròfica. Mantingué la milícia privada, creada pel seu pare, que actuà com una policia política anomenada Tontons Macoutes, coneguda per la seva brutalitat.
Les revoltes populars i la retirada del suport nord-americà menaren Duvalier a fugir d’Haití i a refugiar-se a França l’any 1986 on residí des d’aleshores tot i no concedir-se-li oficialment asil polític. Visqué de rendes a la Costa Blava, tot i que els seus béns estaven confiscats pel govern haitià, fins l’abril del 1994, quan s’arruïnà.
L’any 2007, en una entrevista radiofònica, demanà públicament perdó. Al gener de 2011 retornà a Haití enmig de la devastació causada pel fort terratrèmol de l’any anterior i el bloqueig polític a causa dels desordres en la primera volta de les eleccions presidencials. Malgrat que volgué retornar a França, la fiscalia de Port-au-Prince li denegà la sortida en acusar-lo de corrupció. Jutjat des del febrer 2013 per crims contra la humanitat, el procés s'allargà, i morí abans que es pogués dictar sentència.