Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de F.Cambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929. Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella (plaça d’armes). Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau M.Rubió. Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla (exposició del 1929).