Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller (1824) i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París (1836). Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva. Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive (1834-36), Anatomie pathologique du corps humain (1829-42) i Anatomie du système nerveux de l’homme (1845).