Jean Fouquet

(Tours, aprox. 1420 — Tours, 1477/81)

Pintor francès.

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de L.B.Alberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV. El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts. La seva producció pot ésser dividida en dos grups: l’obra pictòrica sobre taula i la d’il·luminació de manuscrits; en ambdues excel·lí. En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII (Musée du Louvre), que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior. Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun (~1450), el plafó dret del qual (Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers) representa la Mare de Déu (que és el retrat d’Agnès Sorel, amistançada de Carles VII, morta de poc) i el nen, amb àngels; la part esquerra (Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín) representa el retrat d’Étienne Chevalier, com a donant, presentat per sant Esteve; ambdues taules mostren el contrast entre el hieratisme del retrat idealitzat d’Agnès Sorel i el retrat realista del canceller, de tradició flamenca. Té també el retrat de Guillaume Juvénal des Ursins (~1460) i el seu Autoretrat en grisalla, ambdós al Musée du Louvre. Hom li atribueix la Pietat de l’església parroquial de Nouans (1470-80). En el camp de la il·luminació de manuscrits la seva obra és extensa. Del 1450 són les Heures d’Étienne Chevalier (Musée Condé, Chantilly), amb vistes del París del s XV, on apareix la perspectiva renaixentista. El 1455 féu una versió de Boccaccio (Bayerische Staatsbibliothek, Munic) i Les Grandes Chroniques de France (Bibliothèque Nationale, París); són posteriors les Antiquités judaïques, de Josep Flavi (~1474-75, Bibliothèque Nationale, París). Il·lustrà també el Status de l’Ordre de Saint-Michel.