En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l'Economie libidinale (1974) proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians. La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne, probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans relats”: els discursos filosòfics o ideològics, que han orientat la praxi política occidental. Altres obres importants són Le differend (1983), Le postmoderne expliqué aux enfants (1986) i L’enthousiasme (1986). De les seves últimes obres cal destacar Heidegger et ‘les juifs' (1988), Anamnèse (1991), Moralités postmodernes (1993), Un Trait d’union (1994) i La Chambre sourde: L’Antiésthetique de Malraux (1998).