Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan (Colline, 1926; Un de Baumugnes, 1929; Regain, 1930), narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral. Que ma Joie demeure (1935) i Les Vraies Richesses (1936) palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals. En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme. Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una dimensió realista i stendhaliana (Hussard sur le toit, 1951).
