Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon (1225-27), i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227. El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 (o el 1227) a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà (1215).
Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics; el mateix any el legat anul·là el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella. Durant la legació havia conegut Ramon de Penyafort, que convertí en el seu penitencier, i l’emmenà amb ell a Roma. Jean fou enviat després com a legat a Alemanya. Deixà escrites dues col·leccions de sermons, a més de comentaris als salms i al Càntic dels Càntics.