Deixeble de J.B.Chardin, C.Van Loo i F.Boucher, que l’influí granment. Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé J.C.de Saint-Non, que el protegí. Començà pintant obres de tema històric, que abandonà (1767), i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador . Dins aquesta temàtica fou, amb J.A.Watteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia l’impressionisme, sobretot A. Renoir. Sota la influència del retorn a l’antiguitat i del preromanticisme de la segona meitat del s XVIII, les seves pintures passaren a temes més sentimentals i hi aparegueren personatges antiquitzants, però perderen personalitat. Les seves obres tenen una temàtica diversa: històrica ( Sacrifici de Coresus , 1765, Musée des Beaux-Arts d’Angers), paisatge ( Festa a Saint-Cloud , 1775, Banque de France, París) i nombrosos dibuixos, escenes galants ( El gronxador , 1767, Wallace Collection, Londres; Banyistes, Musée du Louvre; Bacants ), retrats ( L’abbé de Saint-Non , 1769, col·l Cambó, Barcelona), escenes familiars ( La mestra jove ) i escenes antiquitzants ( La font d’amor , Wallace Collection). La seva clientela fou la burgesia, bé que treballà per a Mme de Pompadour i Mme du Barry. La seva influència al s XIX fou molt important, sobretot sobre l’impressionisme.
Les dues germanes , de Jean-Honoré Fragonard
© Corel Professional Photos
Pintor, dibuixant i gravador francès.